Tot Malament (Ultra XIII)

Una classe de mates. Plena. Profe i estudiants, classe de problemes. El professor fa els problemes a la pissarra, hi escriu frenèticament la formalització, la síntesis del que va explicant en veu alta. L'alumne copia frenèticament intentant entreveure el que hi ha escrit que queda amagat pel cos del mateix professor. En un moment donat, aquest s'atura. Està a mig escriure el resultat, un carro amb tot de sumatoris encadenats. S'atura i es queda mirant la pissarra una llarga estona, capficat. Desconcert general. Finalment es desencalla: " Perdoneu, està tot malament". I procedeix a esborrar la pissarra. Tatxeu-ho tot, diu. Està malament, tatxeu-ho. Quan acaba d'esborrar la pissarra s'acosta a la seva taula, agafa un munt de folis que hi ha i els llença a les escombraries. També un llibre sobre l'assignatura. Tot malament. Està TOT malament. No el problema, no, si no tot. Tot el que ha explicat fins llavors, malament. Al fer el problema s'ha adonat d'una cosa que com si fos una peça de domino ha anat ensorrant tot allò que fins llavors creia cert, ha estat un efecte en cadena, una il·luminació. Un cop ha fet neteja de la taula comença a treure's la roba. L'estira sense cap compassió, es treu les sabates, s'esgarrapa la pell, s'arrenca els cabells. Tot malament. Sigui com sigui, aquesta fisura que ha detectat ha anat més enllà del seu camp d'estudi... Ha transcendit la matemàtica moderna fins arribar al seu propi ser, a fer-lo adonar del propi error en ell mateix... La realitat es trontollava sobre una base molt fina i ell fent aquell problema ha arribat al punt estructural més vulnerable i en conseqüència tot ha anat avall.

Buf, que fort no? El que fa aquest home amb això és suggerir-nos una idea molt boja, ens està dient que hi ha un lligam absolut i universal entre qualsevol cosa del món, que no hi ha entitats aïllades, que les mates no serien el mateix sense l'oli d'oliva, que les pelis de tarantino acabent estant relacionades amb integrals de Riemann, que els discos d'en sabina són clau en la mort de Carrero Blanco i en la caiguda de l'imperi romà d'occident (el lligam també funciona enrere en el temps, per què no?)...  per dir alguna cosa. Déu n'hi do.