Què és el dubte? És preferible a la certesa? És legítim crear aquesta relació d'oposats?
El dubte no és sempre constructiu, però la certesa és estàtica. La certesa d'això, la certesa d'allò, la certesa del contrari. No és pas el coneixement, si no el dogma, el que arrela ben fons i et permet estar quiet, quiet. I sí, a sobre hi creix un arbre: La certesa d'això, d'allò, del contrari. El coneixement. Aferra't a la branca que vulguis, que totes tenen les mateixes arrels podrides.
I això, senyors, és el dubte (i no el constructiu). "Hi haurà mai cap certesa?" I si us hi fixeu condensa en paradoxa. "No."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada