Frustració

Avui m'he adonat que l'ampolla de llet que ahir vaig comprar no conté llet entera, com jo pensava, si no que es desnatada.

Això m'ha trencat els esquemes. M'ha deixat sense paraules, amb la boca oberta. Decepció i un sentiment de desempar. Sempre he viscut pensant que tenia el control. Llàgrimes d'impotència. Per què a mi? És una lliçó d'humilitat. Com sobreposar-me a aquest revés que m'ha fet la vida?

Amant del control com sóc, acostumat a saber en tot moment el que hi ha a la nevera, això ha suposat un punt d'inflexió en la meva existència. Com he de ser capaç d'administrar la meva vida si no puc ni encarregar-me d'una cosa tan nímia com és la llet.

Amb ràbia he començat a cridar. He llençat els plats per terra. He tombat els mobles. He estripat els quadres. He picat de peus a terra, m'he agenollat i m'he clavat vidres a les mans i a les cames. He cridat de dolor. M'he tret els vidres.

M'he calmat i després he postejat aquesta entrada. Amb un bon bol de llet desnatada a les mans, esclar.