Amabilitat

A casa meu, aquesta mateixa nit, soliem posar menjar i beguda a la terrassa. Era com un gest de simpatia desinteressat que teniem. Els reis venien a casa nostra i sempre entraven per aquella terrassa i feien el vermut. Vi, cava, alguna cosa per picar, mai en deixaven una engruna. Això de fet, tan li fot. El que és important és el fet que també deixavem uns cubells plens d'aigua pels camells, que no passessin set. Doncs bé, a sota la terrassa hi ha una claraboia. El carrer queda bastant lluny. Degut a això vaig suposar que els camells dels reis volaven. No sé si per influència nòrdica, però jo m'imaginava aquells camells volant i arribant a la terrassa, i amb això quedava tranquil.

Doncs no! No senyor!  Avui m'han dit que els camells dels reis mags no volen. Ho repeteixo. Els camells dels reis mags NO VOLEN! De fet, si ho penses és una imbecilitat. Camells voladors, i què més? Tios que es dediquin a entrar a les cases furtivament a la nit per deixar regals als nens que s'han portat bé? I quina és la moral dels reis? Va, no fotem.

Però bé, que els reis assolissin la terrassa ho entenc, segur que son bons escaladors i, no ens enganyem, tenen immunitat argumental. És axiomàtic. Però què passa amb els seus camells? Com ho fan per veure's els, posem, 20 litres d'aigua que els deixem? Resposta: Els reis els porten l'aigua. Els reis carreguen galledes de 20 quilos, es posen a escalar fins a el carrer i tornen a pujar per deixar les galledes.

Sense saber-ho, el que nosaltres feiem amb tota bona fe  per ells era un calvari. Fotiem els reis involuntàriament. Amabilitat? I una merda! Els paràvem aquesta trampa mortal.  Galledes d'aigua pels camells, he, he! Quina putadeta, eh?