Bombeta (Ultra I)

Una habitació. Una habitació amb una bombeta. Una habitació amb una bombeta i un interruptor. La bombeta penja del sostre, i l'interruptor.. no sé, l'interruptor és al costat de la porta. És una habitació d'aquelles sense finestres que es fan servir per guardar-hi trastos, per tota la merda que som incapaços de llençar. Entres a l'habitació a buscar un d'aquests trastos, no sé una alfombra vella o una merda així i veus que per molt que cliquis l'interruptor la bombeta no s'encén. Oh, s'ha fos la bombeta! Dius. La bombeta del traster s'ha fos! Quin problema, quin descontrol haver de buscar entre tota la merda a les fosques!

Doncs ara, en comptes de clicar l'interruptor i que la bombeta no s'encengui, per molt que cliques l'interruptor la bombeta no s'apaga. És com una bombeta que el seu estat de repós, el seu estat natural, és la llum. Veure aquella bombeta i dir oh, s'ha fos! La bombeta s'ha fos! Associar l'invariança d'estat de la bombeta amb el fet de fondre's! Per molt que cliqui l'interruptor no passa res, per tan la bombeta s'ha fos! I a més a més, deprimir-se! I ara com collons busco entre tota la merda amb la bombeta fosa? I ni ententar-ho! Ni intentar trobar la puta alfombra! Oh, no, com vols que busqui? La bombeta està fosa.. Mira, mira, clic, clac, està fosa, no canvia! No puc buscar..

Emparar-se en aquesta puta merda d'argument! Quin personatge, no? Aquesta idea de manca de pragmatisme, de confusió dels termes, de la fe extrema que correlació implica causa, una fe tan cega que ni els sentits et convencen.

Però home, no està fosa, no veus que brilla?

Si, ja, però mira, clic-clac, no canvia, no canvia..