Vivim en un món futurista, va dir. La nostra capacitat d'anticipar l'esdevenir fora de l'esfera purament científica és nul·la. No tenim imaginació. No concebem el futur amb dinamisme. El futur no és si no la repetició del present. S'ha arribat, dins el nostre cervell, a aplicar l'immutable a la quotidianitat. No és que no existeixi el progrés, si no que aquest ve de sorpresa. Ningú s'ho espera i ningú s'ho planteja. Que el futur hagi de ser uniforme al present implica que el passat ha de ser també uniforme, així que tot és acceptat perquè tot el que existeixi és perquè sempre ha existit, no es pot concebre la idea de la novetat.
I d'aquí cent anys enrere igual, i fa mil anys endavant igual. Viviem en el futur i viurem al passat.
I la paradoxa és que si passés això aquest discurs seria impossible. Futurista no tindria contingut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada